hi ha qui

hi ha qui naix amb un pa baix del braç

d'altres naixem amb una aixella.

hi ha qui l'últim que perd és l'esperança

d'altres perdem la vida.

hi ha qui beu per oblidar

i qui sempre s'enrecorda de beure.

hi ha qui menja per fer alguna cosa

i hi ha qui faria qualsevol cosa per menjar.

NADALENCA

Rescata la saca,
mentre resà l'haca.
I amb to de re,
sa res s'estaca.
La escassa essa,
al cel ressona.
La ressaca espessa,
casà l'esquema.

OSTRES

Recollint somnis tirats,
en parcel·les amb humitat,
humilitat de passos llargs,
curtes mires als annexos llunyans.

VELOCITAT

Tot el que no puc dir,
però si pensar,
però mai aplicar,
aquest és el més gran dels galimaties* redundants.

*Galimaties: És un terme usat per a descriure un llenguatge complicat i gairebé sense sentit, embullat, llenguatge fosc per la impropietat de la frase o per la confusió de les idees. S'usa quan algú tracta d'expressar-se d'una forma complicada. La seva aplicació no té a veure amb connotacions de desconeixement del llenguatge o entonació estrangera. Es refereix a les persones que inherentment no parlen de forma clara.

adjectius

era tard i de nit

o prompe i matí per a qui treballa forner

era ahir i allí o

algun dia i no sé on

per a qui viu amb alzheimer

era ahí al costat o

una eterntitat

per a qui no té cames

era perfecte

o un puto desastre

per a l'exigent empedrnit

era o és

depén de com es mire

o com s'olore si eres cec

- al cap i a la fi

o bé des del principi

els adjcectius són sempre relatius

- aleshores et contradius?

sí clar, però només per seguir tenint raó

Cas Gürtel

MENTIRES

La vida que crec,
no es la que tinc,
els records poden ser seguits,
d'algo sense sentit.
L'emoció m'embarga,
sense saber el que tinc,
revelant un simpàtic gest,
d'un solidari bes.

Loser

DESITJOS

Rosar l'encant mediterrani en les platges nòrdiques,

recórrer el teu cos amb meticulosos apunts,
singlar la teua ment cap a l'impossible,
gaudir del mero fet d'olorar la teua càlida essència,
eriçonar-me sols de sentir el teu somriure,
sufocar-me amb el teu alè quant m'acaricia la pell,
brandir el meu cor amb suspicàcies increïbles.

Haruki Murakami - Sputnik, mi amor

L'entrada que teniu a continuació és, com el títol indica, d'un llibre que m'estic llegint. Em paregué una reflexió molt bona (que compartixc plenament) i he optat per compartir-la també amb vosaltres. Sé que a primera vista pareix llarg i dona gos de començar a llegir, però començeu per favor (encara que siga el primer paràgraf) i exposeu la vostra opinió del tema (si voleu, clar). Ahí va:

[…]

Sin embargo, cada vez que debo hablar de mí mismo me siento, en cierto modo, confuso. Me veo atrapado por la clásica paradoja que conlleva la proposición: “¿Quién soy?”. Si se tratara de una simple cantidad de información, no habría nadie en este mundo que pudiera aportar más datos que yo. No obstante, al hablar sobre mí, ese yo de quien estoy hablando queda automáticamente limitado, condicionado y empobrecido en manos de otro que soy yo mismo en tanto que narrador –víctima de mi sistema de valores, de mi sensibilidad, de mi capacidad de observación y de otros muchos condicionamientos reales-. En consecuencia, ¿hasta qué punto se ajusta a la verdad el “yo” que retrato? Es algo que me inquieta terriblemente. Es más, me ha preocupado siempre.

Sin embargo, la mayoría de las personas de este mundo no parece sentir ese temor, esa incertidumbre. En cuanto tienen oportunidad hablan de sí mismos con una sinceridad pasmosa. Suelen decir frases del tipo: “Yo parezco tonto de tan franco y sincero como soy”, o “Soy muy sensible y me manejo muy mal en este mundo”, o “Yo leo el pensamiento a la gente”. Pero he visto innumerables veces cómo personas “sensibles” herían sin más los sentimientos ajenos. He visto a personas “francas y sinceras” esgrimir sin darse cuenta las excusas que más les convenían. He visto cómo personas que “le leían el pensamiento a la gente” eran engañadas por los halagos más burdos. Todo ello me lleva a pensar: “¿Qué sabemos, en realidad, de nosotros mismos?”

Cuanto más pienso en ello, más reacio soy a hablar de mí mismo (si es que realmente hay necesidad de hacerlo). Antes prefiero conocer, en mayor o menor medida, hechos objetivos sobre existencias ajenas. Y, basándome en la posición que ocupan tales hechos y personajes individuales en mi interior, o a través del modo en que restablezco mi sentido del equilibrio incluyéndolos, trato de conocerme de la manera más objetiva posible.

[…]

Empecé a tomar una distancia perpetua ante el otro, fuera quien fuese, y a mantenerla mientras estudiaba su actitud. Aprendí a no creerme todo lo que la gente dice. Mis únicas pasiones sin reservas han sido los libros y la música. Y, tal vez como lógica consecuencia de todo ello, me fui convirtiendo en una persona solitaria.”

Dotze i u - Pepe Gimeno "Botifarra"

La Tia Rosario de Canals ens la va ensenyar quan ella tenia 92 anys. A la seua època, de ben joveneta, els espectadors tiraven peladilles als balladors i a la rondalla com a agraïment

Tinc una gràcia molt bona,
la que m'ha donat sant Pere.
Quan veig una xica guapa,
se me'n van els ulls darrere.

Senyoreta del Campello,
si voleu matar als lladres,
poseu aigua a la serena
i fulletes de baladre.

Quan passe pel teu carrer,
sempre vaig mirant a terra
p'a que ton pare no diga
que vaig a formar-li guerra.

Davall una bresquillera
em digueres que em volies.
Des d'entonces aquell arbre
fa més dolces les bresquilles

LA SENSIBILITAT DELS FRUITS/ES DE LA INFÀNCIA

Xinxols d'amor, desborden els meus arbres de mel.
Nisperos d'amargor, retroben l'inexplicable dolor.
Gladiolos morts, signifiquen tubèrculs de superficialitat.
Bacores rabioses de dolçor, busquen venjança en el rencor.
Fresons de curtes mires, necessiten orgull de borinot amb rinyes.


Açò es fruit de dos parts unides en moments d'avorriment mental, on es troben, les flores de la meua infància en l'escriptura automàtica, i llavors naix el que heu llegit abans.

Espere que vos "encirere" i "enbresquille".

Incompetencia

http://blogs.lainformacion.com/strambotic/2009/07/21/policias-de-paisano-detienen-a-un-policia-de-paisano-en-una-operacion-antidroga/

Se'n recordeu d'un periòdic que vaig dur una vegada al baix que es deia Noticias del Mundo? Era una publicació mítica que publicava notícies increïbles i poc creïbles, pero entretenia la veritat.

El cas que l'esperit d'esta publicació, ja fa molts anys acabada, l'ha recollit una altra que publica en internet. Si vos abellix pegar-li una ullada, la pàgina és esta:

http://www.elgarrofer.com/

Un exemple de titular, pa que vos feu una idea:

ETA no puede registrar www.eta.com porque es de una empresa de Michigan

Al parecer ETA se niega a abrir una página con el nombre alternativo de www.eta.es ya que “sería contrario a nuestros propios principios y la hostia”, según Echegoyen.

personatges del mon

Hotel

recuperant dibuixets

mamental

Coses que pasen

"Açò no és vida, és un bidó"

Dies pasen, sense que ningú els pase

Aquesta frase va dedicada, a tots els que de vorer la vida passar suen o als que quan es peguen una dutxa i ixen es tenen que tornar a dutxar.


"suar de vorer la vida passar amb la mirada quieta i vorer que corre més un gota de suor, que la meua intenció de somriure per tal de refrescar l'anima"

the infinite end

com es pot saber que alguna cosa és infinita?

diem que és infinita només per manca de perseverància,

per cansament o desassossec

per que busques i busques la fi

fins que, a la fi, et canses (o mors) abans de trobar-la

i, en eixe moment,

aplegues (o apleguen) a la conclusió

que tal cosa és infinita

però només és una tirita

per tapar la impotència de no poder

trobar mai la fi

d'aixònses de vespraes corruptes

el futur està amanyat, help ass!

que ens volen petar

la terra espenta la revenja singlaora

i ara que estem en paro

no parem
en torreta

dulcinea es trenca d'"envidia" amarga

i amaga l'endívia perque diu que està agra
i no li agrà

fluix & roder

“¿Qué mirais vosotros? No sois más que una pandilla de cretinos. ¿Y sabeis por qué? Porque no teneis huevos para ser lo que quisierais ser. Necesitais personas como yo, necesitais personas como yo para poder señalarlas con el dedo y decir: “Ése es el malo”. Y eso ¿en qué os convierte a vosotros? ¿en los buenos? No sois buenos. Simplemente sabeis esconderos, sabeis mentir. Yo no tengo ese problema, yo siempre digo la verdad, incluso cuando miento. Así que dadle las buenas noches al malo. Es la última vez que vais a ver a un malo como yo.”

la vida és un amago

la vida és un amago

un poder i no voler

desgraciada hipocresía

de dir el que volen escoltar

i desgraciada sort quan no ve de cara

encara

eterna preciosa cançó que s'escolta quan passa algo bo

pase

quanta raó tenia aquell que contava "hierba y vino"

i tenia estil, gust, elegància i precisió

 paraules que poden ser per a la col·leció

d'aquelles que t'ajuden

que t'apujen

predilecció per l'elecció

millor que raones i no que negocies

convénçer és com vénçer

i no es tracta de guanyar

sinó d'estar bé 

i actuar

en conseqüència amb la moral i l'amor al

no prostituir els sentiments

perquè siguent hipòcrita no sóc jo gens

així no puc ser

així no pot ser

has d'ubicar-me correctament

que no sé com és

però no marejar-me

no cal més

compartir mapes de llits per voluntat

 mai per inèrcia, comoditat o necesitat

si et mous per eixes raons

serà millor buscar racons per a amagar i no decidir

jo estaré 

espectant, respectant el plaer de cedir

només quan és u mateix qui vol cedir

no quan altres 

però queixar-se serveix més per a poc

és millor reconstriur

apanyar allò que es va desfent si es va desfent

tot el que et senta impotent

i posar l'accent on és important, no urgent

esquivar les misèries que ens remouen l'estómac

i els mal rotllos que ofeguen l'aroma, de pau interior,

és millor

voler ser el millor i mai ser-ho 

i que s'acabe la cançó i notar-ho com a una decepció

però comença una altra i torna l'emoció

és com un gol per l'escuadra

com, de bajón un dolçet bes o bombó

com una birra fresca amb el sol, amb l'estiu de patró

com trobar el tema de la qüestió

o no necesitar trobar-lo

que és millor

i oblidar la foscor de la por

o la por a la foscor

mantindre l'amor

per la frescor

saber que tot podria haver passat

però no passa

i deixar a mitjes tot el que no pot acabar

que tampoc senta tan mal perdre de vegà en quan

però fugir i canviar sonen bé com a destí

i posar peròs de vegades, accelera la lectura

que fa estona que estornuda i no ix el moc

però no passa res

tancaré per dir que només cite

allò que, com diria algú de castelló,

allò que m'excite.

Respira la tradició verbal

Altra frase per a redundar, per a dies de confitura mental amb reducció de idees de modena.


"No vol més el que vol, sinó el que no pot més i vol."

tinc massa coses

tinc un despertador i una cortina

que serveixen només per tapar les llums que no em deixen dormir

tinc un capçal al llit que encara no sé per a que servix

tinc una col·lecció de bolis, misteres i mentides, que no van...

tinc records amagats cirant pols

i secrets que fan olor a podrit i a cremat

tinc els péls plens de pit

tinc un barral d'alcohol buit, ple de vi

-da

tinc inèrcia i indecisió com a brúixola

tinc preguntes i mamelles pendents per ahí

tinc un coixí incòmode o

tinc un cap incòmode

tinc uns pulmons fatigables i amigables

tinc una por que em fa por

i moments d'inspiració, però de normal, 

expire

tinc prou més d'una erecció cada quatre anys

i desgraciadament tot són planys:

que hi ha més ira que ironia

i molta més heroína que herois

Llibertat?

Bo, el que vos vaig a contar potser no siga veritat, potser m’ho estiga inventant, potser no tinga cap argument, ni base científica, ni tampoc social, però no m'importa, simplement m'apetia contar-ho:

Algunes persones, defensen en aquest món la llibertat per damunt de tot, cosa que a mi em sorprèn, ja que segons està montada aquesta societat, la llibertat en el seu significat més pur no existeix, es mentida!

Vos ho vaig a explicar encara que no estiga molt segur del que vaig a exposar a continuació, simplement es el meu punt de vista. Val, anem al forigol de l’asunt.

Què és la llibertat? Qui et dona la llibertat? Realment eres lliure? La llibertat existeix en aquesta societat? Algun dia podrem gaudir de la llibertat més perfecta?

Totes aquestes preguntes i moltes més són les que emronden pel cap cada volta que veig alguna situació estúpida en la qual tot allò que jo pensava que era tindre llibertat s'esfuma com quant fas un all-in de farol i el perds.

Com per exemple el “país de la Llibertat", els Estats Units d'Amèrica, els quals fan un abús de la censura brutal començant per emetre la senyal de televisió cinc segons retrasada per a poder controlar el que es diu i s'ensenya. Un altre exemple, en el qual no hi ha que anar molt lluny, ací en Espanya, fa un temps, no se si ho recordareu, però van denunciar i, de fet, crec que acabaren anant a la presó, uns pavos que cremaren la foto del rei, cosa que per a mi es flipant ja que es una foto, és a dir, un tros de paper, que no es que li prengueren foc al palau reial de Madrid, residència actual dels reis, ni molt menys. I, per últim, un que ens inclou a tots o això pense, és la situacio de sempre, tu naixes i ja saps el que has de fer, el que s'espera de tu , la teua obligació és anar a l'escola, treure’t una carrera, trobar feina i guanyar molts diners, després casarte, tindre fills i inculcar-los els mateixos valors que t'han inculcat a tu per que si no fas això no eres una persona de profit o eres un mantero o un "despojo" de la societat.

Açò són uns quants expemples que m'acaben de vindre al cap, però hi ha mil i un com estos, els quals tiren per terra tot el que defineix la llibertat com a concepte. Definició: (la torbareu en aquest enllaç)punxa aquí

Només acabar dient una frase molt utilitzada per la contornà, la qual deixa caure la incertesa que es té respecte a la llibertat, per que qui té la potestat per a dir que eres lliure o no? Qui fixa la franja que diu d'ahí cap allà tens la teua llibertat i d'allà cap ací comença la meua/altres?

La frase és la següent: "La llibertat d'u acaba quan comença la dels altres"
Conclusió: La llibertat és mentida o està acotada i controlada per la societat tan desgraciada que hi ha montada.

OVNI

en vaig vore un d'aquests rondant la catedral de l'horta

" Pienso, luego existo "

Signat: 

Qualsevol Gos

mmmh... què bò!!

M'ha fet massa mal a la vista com per a no posar-ho.

Vist ací.

Sobre els amics i enemics

Diuen que val la pena tindre a prop els amics...
...però més a prop encara als enemics!

Pertorbació

El camí

Posem per cas que la vida ve reflexada en un pla.

Posem per cas que al nàixer se't situa en este pla.

No saps cap on tirar, però no importa. Has de fer camí.
Un camí lliure de recòrrer com més et plasca.
Un camí que encara està per decidir.

Tens un punt de partida. Els origens, que et diuen qui eres.
Un objectiu, que mostra què pots arribar a ser.
Una ruta que, a l'anar recorrent-la, et va formant a poc a poc,
i acaba resultant el jo.

Posem per cas que no estàs sol en este pla.

Posem per cas que hi ha altres elements que també fan camí.
Podem interactuar amb ells, creuar-se en algun moment determinat o recòrrer el mateix camí junts, per sempre o només per uns instants...
...i no tornar a saber res més... o sí.

I saber que no importa el camí que hages prés.
Simplement, has elegit un camí i l'has recorregut.
Has adquirit experiència, i t'has enfortit.

Llarg o curt, fàcil o costós... no se... però em pareix que allò que realment importa al final, al final de tot...

...és haver disfrutat d'este meravellós viatge.

ànimes

les ànimes suren i ballen

vora al terra, a ras de cel

el silenci no existeix mentre sents

que el vent s'ha marejat de tant de bufar

i la televisió educa als malcriats

algun polític ara mateix s'està empastrant

i la vida funciona a base de vicis i anuncis

algun ciclista mor atropellat

i el món es contamina un poc més 

algun forrellat cau rovellat

i un mellat a una mellada fa un bes

a algú li fan por les rialles d'elles

algun obrer s'alça pa explotar-se ara mateix

alguna xiqueta es violada

i la policía està prenent el té

mentre es moren per fam massa xiquets

i jo escric ací: que m'amage i estic quiet

ODA ALS MONS PARAL·LELS

El món en el que vivim,
aquest món verdader,
el meu món paral·lel,
pseudomón s'anomena ell.

Tot el món el coneix,
i ningú definir-lo s'atreveix,
doncs jo m'atreviré,
i ara mateix començaré.

En aquest món tot pareix,
allò que mai és.
Parlar i menjar en el món,
sinònims son de que.

Tu m'has entès?,
per que jo a tu ni te veig,
Parlant de veure't,
algo fresques me prendre.

Quant al meu món estic,
tu et burles de mi,
però el que no saps,
és que allí feliç estic.

Jugant a ser o estar,
o anar i a tornar,
això és el que faig,
quant tu no estàs.

Realitat o possibilitat,
a d'això has de jugar,
i en un món d'aquestos,
un dia qualsevol cauràs.

Jo al meu món me refugiaré,
per tal de no creurem tot allò que veig.
Per comprendre el meu caminar,
en mig dels dos mons has de xafar.

Visquen els mons,
els mons paral·lels,
jo visc en ell,
encara que tu no el n'entens.

On mos porta tot això?
no tinc ni idea, i tu?

PD: penseu en açò:

Si la realitat es allò que observem,
existeix la realitat en absència de la observació?

Nus del món ternari primer

Les frases de hui son aquestes, espere que vos agraden:

"No pica sinó rasca allò que vols i no tens" by fluix dement

"La conjuntiva recolza, la exponencial subjuga i la subjuntiva somia" by fluix dement

PD: en son dos per què ahir no en vaig posar cap.

Gulliver ha mort

Senyores, senyors... Gúlliver ha mort.

Vist ací

Introducció al món ternari primer.

Aquest apartat correspon a una llunyania de correspondència involuntària, entre el cervell més conscient i el seu germà bastard el subconscient, que per deliris de la congratulació de la vida, a voltes es troben a la cua del super.

Tot açò dona peu, a que es puguen recrear totes aquelles frases que en si, al primer aguait un dia de lucidesa no demostren res, però amb el pas de la llegida et fan reflexionar o no, sobre l'espontaneïtat del fluir


I com ja toca, ací vos deixe la primera frase.

“qui mira més enllà de les paraules troba el significat de les mirades" by fluix dement

Pas de zebra més ample del món

Volguera mostrar-vos el pas de zebra estàndar que tenim en Rafel. Aquells que hagen estat, sabran que la foto no és de mentida.

(Click per a fer més gran i poder apreciar bé la inmensitat)

A la pregunta de Per què? i Era necessari?, el responsable de "tamaña obra de arte" contestà:

Principalment, perque tenim els collons com a perols de cuina i en segon lloc, estem fent un bé comú a la societat; aixina les ueles que es posen a xarrar a prop dels passos de zebra i fan continuament com si volgueren passar però no pasen, es sentiran més segures.
A l'igual que els uelos i desfaenats que es queden de peu, mirant a l'infinit i reflexionant sobre la vida, al costat del pas de zebra i et miren en mala cara si pares; tindran més espai vital per a reflexionar i aportar idees productives a la societat: "que no veus que no vaig a pasar xiquet? entonses pa que pares?"

signe

un vers pot canviar molt amb un sol signe:

un vers pot canviar molt amb un sol signe?

un vers pot canviar molt amb un sol signe!

i d'això es pot treure un poema.

futurs parricidis

- mamà! perquè no parlem mentre dinem?

- calla xiqueta que no senc que diu la tele!

- pareee!!

- què??

- vull un pare millor que tu...

- val filla, tranquila que el pare te'n comprarà un.

- mamá, quiero ser autista!

cercle viciós

Hui m’han tocat els collons.

M’explique; a l’acabar les classes este matí, tire cap al cotxe i resulta que faltava el retrovisor dret.

Havien fet un bon treball, tot hi ha que dir-ho, no havien deixat cap marca ni cap aranyada, ni res per l’estil. Per molt que he buscat, no he trobat l’espill (per si acàs haguera caigut), ni una noteta d’agraïment, ni un feix de bitllets... D’il•lusió també es viu, no?

El següent pas lògic era buscar una forma de tornar a tindre’n, ja que se’m fa molt incòmode conduïr sense retrovisor com entendreu, i desgraciadament he optat per furtar-ne un “novet de trinca”.

Molt bonic, molt sencill i ràpid. Aleshores, perquè hauria de tocar-me els collons?

Pues “perque em veig “obligat” per els cabrons de turno, a fer coses que no faria per mi mateixa; convertint-me en un d’ells”.

I que quede clar que amb açò, no vull exculpar-me ni res per l’estil. Simplement vull extrapolar esta reflexió a altres aspectes de la vida quotidiana que deixe a la vostra elecció.

No vos heu vist mai en esta situació?

preciós

Si lo extrany t'extriny la ment... Extrenyimental

despropòsit

fluir per a influir

codificar i modificar

anar alternant per

anar alterant

eixe és el propòsit 

d'este humil despropòsit

començar només per a continuar

insistir, resistir

(després d'haver sistit, clar...)

fluir per a influir

malpensar per fer pensar

vagar

i divagar

i si està dur: amollar

així que

comença la festa

benvinguts a extrenyimental.

Presentació

Dijous nit.

Cervessetes, ambient propici, grup d'amics i ganes.
No fa falta molt més.

Potser siguen les ganes de traure punta a les coses, potser siga el fet de recollir ixes converses en les que ens fartem de riure, o potser, simplement, ganes de cagar-se un poc en tot allò que ens rodeja.

Esta serà, supose, la linea que seguirem tots aquells que anem mostrant allò que ens passe pel cap, que no és poc.


Atentament (a vore si sent alguna veu):
Deuardo