Hui m’han tocat els collons.
M’explique; a l’acabar les classes este matí, tire cap al cotxe i resulta que faltava el retrovisor dret.
Havien fet un bon treball, tot hi ha que dir-ho, no havien deixat cap marca ni cap aranyada, ni res per l’estil. Per molt que he buscat, no he trobat l’espill (per si acàs haguera caigut), ni una noteta d’agraïment, ni un feix de bitllets... D’il•lusió també es viu, no?
El següent pas lògic era buscar una forma de tornar a tindre’n, ja que se’m fa molt incòmode conduïr sense retrovisor com entendreu, i desgraciadament he optat per furtar-ne un “novet de trinca”.
Molt bonic, molt sencill i ràpid. Aleshores, perquè hauria de tocar-me els collons?
Pues “perque em veig “obligat” per els cabrons de turno, a fer coses que no faria per mi mateixa; convertint-me en un d’ells”.
I que quede clar que amb açò, no vull exculpar-me ni res per l’estil. Simplement vull extrapolar esta reflexió a altres aspectes de la vida quotidiana que deixe a la vostra elecció.
No vos heu vist mai en esta situació?
martes, 31 de marzo de 2009
domingo, 29 de marzo de 2009
despropòsit
fluir per a influir
codificar i modificar
anar alternant per
anar alterant
eixe és el propòsit
d'este humil despropòsit
començar només per a continuar
insistir, resistir
(després d'haver sistit, clar...)
fluir per a influir
malpensar per fer pensar
vagar
i divagar
i si està dur: amollar
així que
comença la festa
benvinguts a extrenyimental.
sábado, 28 de marzo de 2009
Presentació
Dijous nit.
Cervessetes, ambient propici, grup d'amics i ganes.
No fa falta molt més.
Potser siguen les ganes de traure punta a les coses, potser siga el fet de recollir ixes converses en les que ens fartem de riure, o potser, simplement, ganes de cagar-se un poc en tot allò que ens rodeja.
Esta serà, supose, la linea que seguirem tots aquells que anem mostrant allò que ens passe pel cap, que no és poc.
Atentament (a vore si sent alguna veu):
Deuardo
Cervessetes, ambient propici, grup d'amics i ganes.
No fa falta molt més.
Potser siguen les ganes de traure punta a les coses, potser siga el fet de recollir ixes converses en les que ens fartem de riure, o potser, simplement, ganes de cagar-se un poc en tot allò que ens rodeja.
Esta serà, supose, la linea que seguirem tots aquells que anem mostrant allò que ens passe pel cap, que no és poc.
Atentament (a vore si sent alguna veu):
Deuardo
Suscribirse a:
Entradas (Atom)