Xinxols d'amor, desborden els meus arbres de mel.
Nisperos d'amargor, retroben l'inexplicable dolor.
Gladiolos morts, signifiquen tubèrculs de superficialitat.
Bacores rabioses de dolçor, busquen venjança en el rencor.
Fresons de curtes mires, necessiten orgull de borinot amb rinyes.
Açò es fruit de dos parts unides en moments d'avorriment mental, on es troben, les flores de la meua infància en l'escriptura automàtica, i llavors naix el que heu llegit abans.
Espere que vos "encirere" i "enbresquille".
jueves, 27 de agosto de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)