Xinxols d'amor, desborden els meus arbres de mel.
Nisperos d'amargor, retroben l'inexplicable dolor.
Gladiolos morts, signifiquen tubèrculs de superficialitat.
Bacores rabioses de dolçor, busquen venjança en el rencor.
Fresons de curtes mires, necessiten orgull de borinot amb rinyes.
Açò es fruit de dos parts unides en moments d'avorriment mental, on es troben, les flores de la meua infància en l'escriptura automàtica, i llavors naix el que heu llegit abans.
Espere que vos "encirere" i "enbresquille".
jueves, 27 de agosto de 2009
LA SENSIBILITAT DELS FRUITS/ES DE LA INFÀNCIA
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'has deixat com un ensisam ensisat sinsesal
ResponderEliminarQ millor q una bona pruna/kiwi/taronja per a l'extrenyiment_al
ResponderEliminartio... ahí t'has encebat!
ResponderEliminarjojojo
però en carinyo
i pinyons doraets