viernes, 8 de enero de 2010

LLUITA DE CALAIX

Intentant trobar la calma plural,
topete en la ximplesa més natural,
ignore el meu destí,
li xoque la ma,
em toca a mi començar a jugar,
tot pareix fàcil, aquesta partida ja la he jugat,
pot ser guanye, encara que en aquesta ocasió,
crec que vaig empatar.
No hi ha remei, per molt que faça,
açò està sentenciat, s'acaba el temps i el torn ja m'ha passat,
punt i final, el control em torna a contractar.
A un colpet de gratitud en l'esquena,
l'acariciat una burla compactada,
això pareix l'acomiadament, d'una pàgina enrevessada.

Conclusió: El lliure albir m'ha demostrat, que no tot, està lligat.