Bo, el que vos vaig a contar potser no siga veritat, potser m’ho estiga inventant, potser no tinga cap argument, ni base científica, ni tampoc social, però no m'importa, simplement m'apetia contar-ho:
Algunes persones, defensen en aquest món la llibertat per damunt de tot, cosa que a mi em sorprèn, ja que segons està montada aquesta societat, la llibertat en el seu significat més pur no existeix, es mentida!
Vos ho vaig a explicar encara que no estiga molt segur del que vaig a exposar a continuació, simplement es el meu punt de vista. Val, anem al forigol de l’asunt.
Què és la llibertat? Qui et dona la llibertat? Realment eres lliure? La llibertat existeix en aquesta societat? Algun dia podrem gaudir de la llibertat més perfecta?
Totes aquestes preguntes i moltes més són les que emronden pel cap cada volta que veig alguna situació estúpida en la qual tot allò que jo pensava que era tindre llibertat s'esfuma com quant fas un all-in de farol i el perds.
Com per exemple el “país de la Llibertat", els Estats Units d'Amèrica, els quals fan un abús de la censura brutal començant per emetre la senyal de televisió cinc segons retrasada per a poder controlar el que es diu i s'ensenya. Un altre exemple, en el qual no hi ha que anar molt lluny, ací en Espanya, fa un temps, no se si ho recordareu, però van denunciar i, de fet, crec que acabaren anant a la presó, uns pavos que cremaren la foto del rei, cosa que per a mi es flipant ja que es una foto, és a dir, un tros de paper, que no es que li prengueren foc al palau reial de Madrid, residència actual dels reis, ni molt menys. I, per últim, un que ens inclou a tots o això pense, és la situacio de sempre, tu naixes i ja saps el que has de fer, el que s'espera de tu , la teua obligació és anar a l'escola, treure’t una carrera, trobar feina i guanyar molts diners, després casarte, tindre fills i inculcar-los els mateixos valors que t'han inculcat a tu per que si no fas això no eres una persona de profit o eres un mantero o un "despojo" de la societat.
Açò són uns quants expemples que m'acaben de vindre al cap, però hi ha mil i un com estos, els quals tiren per terra tot el que defineix la llibertat com a concepte. Definició: (la torbareu en aquest enllaç)punxa aquí
Només acabar dient una frase molt utilitzada per la contornà, la qual deixa caure la incertesa que es té respecte a la llibertat, per que qui té la potestat per a dir que eres lliure o no? Qui fixa la franja que diu d'ahí cap allà tens la teua llibertat i d'allà cap ací comença la meua/altres?
La frase és la següent: "La llibertat d'u acaba quan comença la dels altres"
Conclusió: La llibertat és mentida o està acotada i controlada per la societat tan desgraciada que hi ha montada.
domingo, 26 de abril de 2009
viernes, 24 de abril de 2009
miércoles, 15 de abril de 2009
Sobre els amics i enemics
Diuen que val la pena tindre a prop els amics...
...però més a prop encara als enemics!
...però més a prop encara als enemics!
sábado, 11 de abril de 2009
viernes, 10 de abril de 2009
El camí
Posem per cas que la vida ve reflexada en un pla.
Posem per cas que al nàixer se't situa en este pla.
No saps cap on tirar, però no importa. Has de fer camí.
Un camí lliure de recòrrer com més et plasca.
Un camí que encara està per decidir.
Tens un punt de partida. Els origens, que et diuen qui eres.
Un objectiu, que mostra què pots arribar a ser.
Una ruta que, a l'anar recorrent-la, et va formant a poc a poc,
i acaba resultant el jo.
Posem per cas que no estàs sol en este pla.
Posem per cas que hi ha altres elements que també fan camí.
Podem interactuar amb ells, creuar-se en algun moment determinat o recòrrer el mateix camí junts, per sempre o només per uns instants...
...i no tornar a saber res més... o sí.
I saber que no importa el camí que hages prés.
Simplement, has elegit un camí i l'has recorregut.
Has adquirit experiència, i t'has enfortit.
Llarg o curt, fàcil o costós... no se... però em pareix que allò que realment importa al final, al final de tot...
...és haver disfrutat d'este meravellós viatge.
Posem per cas que al nàixer se't situa en este pla.
No saps cap on tirar, però no importa. Has de fer camí.
Un camí lliure de recòrrer com més et plasca.
Un camí que encara està per decidir.
Tens un punt de partida. Els origens, que et diuen qui eres.
Un objectiu, que mostra què pots arribar a ser.
Una ruta que, a l'anar recorrent-la, et va formant a poc a poc,
i acaba resultant el jo.
Posem per cas que no estàs sol en este pla.
Posem per cas que hi ha altres elements que també fan camí.
Podem interactuar amb ells, creuar-se en algun moment determinat o recòrrer el mateix camí junts, per sempre o només per uns instants...
...i no tornar a saber res més... o sí.
I saber que no importa el camí que hages prés.
Simplement, has elegit un camí i l'has recorregut.
Has adquirit experiència, i t'has enfortit.
Llarg o curt, fàcil o costós... no se... però em pareix que allò que realment importa al final, al final de tot...
...és haver disfrutat d'este meravellós viatge.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


