the infinite end

com es pot saber que alguna cosa és infinita?

diem que és infinita només per manca de perseverància,

per cansament o desassossec

per que busques i busques la fi

fins que, a la fi, et canses (o mors) abans de trobar-la

i, en eixe moment,

aplegues (o apleguen) a la conclusió

que tal cosa és infinita

però només és una tirita

per tapar la impotència de no poder

trobar mai la fi

d'aixònses de vespraes corruptes

el futur està amanyat, help ass!

que ens volen petar

la terra espenta la revenja singlaora

i ara que estem en paro

no parem
en torreta

dulcinea es trenca d'"envidia" amarga

i amaga l'endívia perque diu que està agra
i no li agrà

fluix & roder

“¿Qué mirais vosotros? No sois más que una pandilla de cretinos. ¿Y sabeis por qué? Porque no teneis huevos para ser lo que quisierais ser. Necesitais personas como yo, necesitais personas como yo para poder señalarlas con el dedo y decir: “Ése es el malo”. Y eso ¿en qué os convierte a vosotros? ¿en los buenos? No sois buenos. Simplemente sabeis esconderos, sabeis mentir. Yo no tengo ese problema, yo siempre digo la verdad, incluso cuando miento. Así que dadle las buenas noches al malo. Es la última vez que vais a ver a un malo como yo.”

la vida és un amago

la vida és un amago

un poder i no voler

desgraciada hipocresía

de dir el que volen escoltar

i desgraciada sort quan no ve de cara

encara

eterna preciosa cançó que s'escolta quan passa algo bo

pase

quanta raó tenia aquell que contava "hierba y vino"

i tenia estil, gust, elegància i precisió

 paraules que poden ser per a la col·leció

d'aquelles que t'ajuden

que t'apujen

predilecció per l'elecció

millor que raones i no que negocies

convénçer és com vénçer

i no es tracta de guanyar

sinó d'estar bé 

i actuar

en conseqüència amb la moral i l'amor al

no prostituir els sentiments

perquè siguent hipòcrita no sóc jo gens

així no puc ser

així no pot ser

has d'ubicar-me correctament

que no sé com és

però no marejar-me

no cal més

compartir mapes de llits per voluntat

 mai per inèrcia, comoditat o necesitat

si et mous per eixes raons

serà millor buscar racons per a amagar i no decidir

jo estaré 

espectant, respectant el plaer de cedir

només quan és u mateix qui vol cedir

no quan altres 

però queixar-se serveix més per a poc

és millor reconstriur

apanyar allò que es va desfent si es va desfent

tot el que et senta impotent

i posar l'accent on és important, no urgent

esquivar les misèries que ens remouen l'estómac

i els mal rotllos que ofeguen l'aroma, de pau interior,

és millor

voler ser el millor i mai ser-ho 

i que s'acabe la cançó i notar-ho com a una decepció

però comença una altra i torna l'emoció

és com un gol per l'escuadra

com, de bajón un dolçet bes o bombó

com una birra fresca amb el sol, amb l'estiu de patró

com trobar el tema de la qüestió

o no necesitar trobar-lo

que és millor

i oblidar la foscor de la por

o la por a la foscor

mantindre l'amor

per la frescor

saber que tot podria haver passat

però no passa

i deixar a mitjes tot el que no pot acabar

que tampoc senta tan mal perdre de vegà en quan

però fugir i canviar sonen bé com a destí

i posar peròs de vegades, accelera la lectura

que fa estona que estornuda i no ix el moc

però no passa res

tancaré per dir que només cite

allò que, com diria algú de castelló,

allò que m'excite.

Respira la tradició verbal

Altra frase per a redundar, per a dies de confitura mental amb reducció de idees de modena.


"No vol més el que vol, sinó el que no pot més i vol."

tinc massa coses

tinc un despertador i una cortina

que serveixen només per tapar les llums que no em deixen dormir

tinc un capçal al llit que encara no sé per a que servix

tinc una col·lecció de bolis, misteres i mentides, que no van...

tinc records amagats cirant pols

i secrets que fan olor a podrit i a cremat

tinc els péls plens de pit

tinc un barral d'alcohol buit, ple de vi

-da

tinc inèrcia i indecisió com a brúixola

tinc preguntes i mamelles pendents per ahí

tinc un coixí incòmode o

tinc un cap incòmode

tinc uns pulmons fatigables i amigables

tinc una por que em fa por

i moments d'inspiració, però de normal, 

expire

tinc prou més d'una erecció cada quatre anys

i desgraciadament tot són planys:

que hi ha més ira que ironia

i molta més heroína que herois

Llibertat?

Bo, el que vos vaig a contar potser no siga veritat, potser m’ho estiga inventant, potser no tinga cap argument, ni base científica, ni tampoc social, però no m'importa, simplement m'apetia contar-ho:

Algunes persones, defensen en aquest món la llibertat per damunt de tot, cosa que a mi em sorprèn, ja que segons està montada aquesta societat, la llibertat en el seu significat més pur no existeix, es mentida!

Vos ho vaig a explicar encara que no estiga molt segur del que vaig a exposar a continuació, simplement es el meu punt de vista. Val, anem al forigol de l’asunt.

Què és la llibertat? Qui et dona la llibertat? Realment eres lliure? La llibertat existeix en aquesta societat? Algun dia podrem gaudir de la llibertat més perfecta?

Totes aquestes preguntes i moltes més són les que emronden pel cap cada volta que veig alguna situació estúpida en la qual tot allò que jo pensava que era tindre llibertat s'esfuma com quant fas un all-in de farol i el perds.

Com per exemple el “país de la Llibertat", els Estats Units d'Amèrica, els quals fan un abús de la censura brutal començant per emetre la senyal de televisió cinc segons retrasada per a poder controlar el que es diu i s'ensenya. Un altre exemple, en el qual no hi ha que anar molt lluny, ací en Espanya, fa un temps, no se si ho recordareu, però van denunciar i, de fet, crec que acabaren anant a la presó, uns pavos que cremaren la foto del rei, cosa que per a mi es flipant ja que es una foto, és a dir, un tros de paper, que no es que li prengueren foc al palau reial de Madrid, residència actual dels reis, ni molt menys. I, per últim, un que ens inclou a tots o això pense, és la situacio de sempre, tu naixes i ja saps el que has de fer, el que s'espera de tu , la teua obligació és anar a l'escola, treure’t una carrera, trobar feina i guanyar molts diners, després casarte, tindre fills i inculcar-los els mateixos valors que t'han inculcat a tu per que si no fas això no eres una persona de profit o eres un mantero o un "despojo" de la societat.

Açò són uns quants expemples que m'acaben de vindre al cap, però hi ha mil i un com estos, els quals tiren per terra tot el que defineix la llibertat com a concepte. Definició: (la torbareu en aquest enllaç)punxa aquí

Només acabar dient una frase molt utilitzada per la contornà, la qual deixa caure la incertesa que es té respecte a la llibertat, per que qui té la potestat per a dir que eres lliure o no? Qui fixa la franja que diu d'ahí cap allà tens la teua llibertat i d'allà cap ací comença la meua/altres?

La frase és la següent: "La llibertat d'u acaba quan comença la dels altres"
Conclusió: La llibertat és mentida o està acotada i controlada per la societat tan desgraciada que hi ha montada.