martes, 30 de marzo de 2010
viernes, 8 de enero de 2010
LLUITA DE CALAIX
Intentant trobar la calma plural,
topete en la ximplesa més natural,
ignore el meu destí,
li xoque la ma,
em toca a mi començar a jugar,
tot pareix fàcil, aquesta partida ja la he jugat,
pot ser guanye, encara que en aquesta ocasió,
crec que vaig empatar.
No hi ha remei, per molt que faça,
açò està sentenciat, s'acaba el temps i el torn ja m'ha passat,
punt i final, el control em torna a contractar.
A un colpet de gratitud en l'esquena,
l'acariciat una burla compactada,
això pareix l'acomiadament, d'una pàgina enrevessada.
Conclusió: El lliure albir m'ha demostrat, que no tot, està lligat.
topete en la ximplesa més natural,
ignore el meu destí,
li xoque la ma,
em toca a mi començar a jugar,
tot pareix fàcil, aquesta partida ja la he jugat,
pot ser guanye, encara que en aquesta ocasió,
crec que vaig empatar.
No hi ha remei, per molt que faça,
açò està sentenciat, s'acaba el temps i el torn ja m'ha passat,
punt i final, el control em torna a contractar.
A un colpet de gratitud en l'esquena,
l'acariciat una burla compactada,
això pareix l'acomiadament, d'una pàgina enrevessada.
Conclusió: El lliure albir m'ha demostrat, que no tot, està lligat.
Etiquetes de comentaris:
curiositats,
reflexions,
tonteries
domingo, 27 de diciembre de 2009
hi ha qui
hi ha qui naix amb un pa baix del braç
d'altres naixem amb una aixella.
hi ha qui l'últim que perd és l'esperança
d'altres perdem la vida.
hi ha qui beu per oblidar
i qui sempre s'enrecorda de beure.
hi ha qui menja per fer alguna cosa
i hi ha qui faria qualsevol cosa per menjar.
viernes, 25 de diciembre de 2009
NADALENCA
Rescata la saca,
mentre resà l'haca.
I amb to de re,
sa res s'estaca.
La escassa essa,
al cel ressona.
La ressaca espessa,
casà l'esquema.
mentre resà l'haca.
I amb to de re,
sa res s'estaca.
La escassa essa,
al cel ressona.
La ressaca espessa,
casà l'esquema.
viernes, 27 de noviembre de 2009
OSTRES
Recollint somnis tirats,
en parcel·les amb humitat,
humilitat de passos llargs,
curtes mires als annexos llunyans.
en parcel·les amb humitat,
humilitat de passos llargs,
curtes mires als annexos llunyans.
jueves, 29 de octubre de 2009
VELOCITAT
Tot el que no puc dir,
però si pensar,
però mai aplicar,
aquest és el més gran dels galimaties* redundants.
però si pensar,
però mai aplicar,
aquest és el més gran dels galimaties* redundants.
*Galimaties: És un terme usat per a descriure un llenguatge complicat i gairebé sense sentit, embullat, llenguatge fosc per la impropietat de la frase o per la confusió de les idees. S'usa quan algú tracta d'expressar-se d'una forma complicada. La seva aplicació no té a veure amb connotacions de desconeixement del llenguatge o entonació estrangera. Es refereix a les persones que inherentment no parlen de forma clara.
Etiquetes de comentaris:
curiositats,
reflexions
martes, 27 de octubre de 2009
adjectius
era tard i de nit
o prompe i matí per a qui treballa forner
era ahir i allí o
algun dia i no sé on
per a qui viu amb alzheimer
era ahí al costat o
una eterntitat
per a qui no té cames
era perfecte
o un puto desastre
per a l'exigent empedrnit
era o és
depén de com es mire
o com s'olore si eres cec
- al cap i a la fi
o bé des del principi
els adjcectius són sempre relatius
- aleshores et contradius?
sí clar, però només per seguir tenint raó
Suscribirse a:
Entradas (Atom)