Llibertat?

Bo, el que vos vaig a contar potser no siga veritat, potser m’ho estiga inventant, potser no tinga cap argument, ni base científica, ni tampoc social, però no m'importa, simplement m'apetia contar-ho:

Algunes persones, defensen en aquest món la llibertat per damunt de tot, cosa que a mi em sorprèn, ja que segons està montada aquesta societat, la llibertat en el seu significat més pur no existeix, es mentida!

Vos ho vaig a explicar encara que no estiga molt segur del que vaig a exposar a continuació, simplement es el meu punt de vista. Val, anem al forigol de l’asunt.

Què és la llibertat? Qui et dona la llibertat? Realment eres lliure? La llibertat existeix en aquesta societat? Algun dia podrem gaudir de la llibertat més perfecta?

Totes aquestes preguntes i moltes més són les que emronden pel cap cada volta que veig alguna situació estúpida en la qual tot allò que jo pensava que era tindre llibertat s'esfuma com quant fas un all-in de farol i el perds.

Com per exemple el “país de la Llibertat", els Estats Units d'Amèrica, els quals fan un abús de la censura brutal començant per emetre la senyal de televisió cinc segons retrasada per a poder controlar el que es diu i s'ensenya. Un altre exemple, en el qual no hi ha que anar molt lluny, ací en Espanya, fa un temps, no se si ho recordareu, però van denunciar i, de fet, crec que acabaren anant a la presó, uns pavos que cremaren la foto del rei, cosa que per a mi es flipant ja que es una foto, és a dir, un tros de paper, que no es que li prengueren foc al palau reial de Madrid, residència actual dels reis, ni molt menys. I, per últim, un que ens inclou a tots o això pense, és la situacio de sempre, tu naixes i ja saps el que has de fer, el que s'espera de tu , la teua obligació és anar a l'escola, treure’t una carrera, trobar feina i guanyar molts diners, després casarte, tindre fills i inculcar-los els mateixos valors que t'han inculcat a tu per que si no fas això no eres una persona de profit o eres un mantero o un "despojo" de la societat.

Açò són uns quants expemples que m'acaben de vindre al cap, però hi ha mil i un com estos, els quals tiren per terra tot el que defineix la llibertat com a concepte. Definició: (la torbareu en aquest enllaç)punxa aquí

Només acabar dient una frase molt utilitzada per la contornà, la qual deixa caure la incertesa que es té respecte a la llibertat, per que qui té la potestat per a dir que eres lliure o no? Qui fixa la franja que diu d'ahí cap allà tens la teua llibertat i d'allà cap ací comença la meua/altres?

La frase és la següent: "La llibertat d'u acaba quan comença la dels altres"
Conclusió: La llibertat és mentida o està acotada i controlada per la societat tan desgraciada que hi ha montada.

OVNI

en vaig vore un d'aquests rondant la catedral de l'horta

" Pienso, luego existo "

Signat: 

Qualsevol Gos

mmmh... què bò!!

M'ha fet massa mal a la vista com per a no posar-ho.

Vist ací.

Sobre els amics i enemics

Diuen que val la pena tindre a prop els amics...
...però més a prop encara als enemics!

Pertorbació

El camí

Posem per cas que la vida ve reflexada en un pla.

Posem per cas que al nàixer se't situa en este pla.

No saps cap on tirar, però no importa. Has de fer camí.
Un camí lliure de recòrrer com més et plasca.
Un camí que encara està per decidir.

Tens un punt de partida. Els origens, que et diuen qui eres.
Un objectiu, que mostra què pots arribar a ser.
Una ruta que, a l'anar recorrent-la, et va formant a poc a poc,
i acaba resultant el jo.

Posem per cas que no estàs sol en este pla.

Posem per cas que hi ha altres elements que també fan camí.
Podem interactuar amb ells, creuar-se en algun moment determinat o recòrrer el mateix camí junts, per sempre o només per uns instants...
...i no tornar a saber res més... o sí.

I saber que no importa el camí que hages prés.
Simplement, has elegit un camí i l'has recorregut.
Has adquirit experiència, i t'has enfortit.

Llarg o curt, fàcil o costós... no se... però em pareix que allò que realment importa al final, al final de tot...

...és haver disfrutat d'este meravellós viatge.

ànimes

les ànimes suren i ballen

vora al terra, a ras de cel

el silenci no existeix mentre sents

que el vent s'ha marejat de tant de bufar

i la televisió educa als malcriats

algun polític ara mateix s'està empastrant

i la vida funciona a base de vicis i anuncis

algun ciclista mor atropellat

i el món es contamina un poc més 

algun forrellat cau rovellat

i un mellat a una mellada fa un bes

a algú li fan por les rialles d'elles

algun obrer s'alça pa explotar-se ara mateix

alguna xiqueta es violada

i la policía està prenent el té

mentre es moren per fam massa xiquets

i jo escric ací: que m'amage i estic quiet

ODA ALS MONS PARAL·LELS

El món en el que vivim,
aquest món verdader,
el meu món paral·lel,
pseudomón s'anomena ell.

Tot el món el coneix,
i ningú definir-lo s'atreveix,
doncs jo m'atreviré,
i ara mateix començaré.

En aquest món tot pareix,
allò que mai és.
Parlar i menjar en el món,
sinònims son de que.

Tu m'has entès?,
per que jo a tu ni te veig,
Parlant de veure't,
algo fresques me prendre.

Quant al meu món estic,
tu et burles de mi,
però el que no saps,
és que allí feliç estic.

Jugant a ser o estar,
o anar i a tornar,
això és el que faig,
quant tu no estàs.

Realitat o possibilitat,
a d'això has de jugar,
i en un món d'aquestos,
un dia qualsevol cauràs.

Jo al meu món me refugiaré,
per tal de no creurem tot allò que veig.
Per comprendre el meu caminar,
en mig dels dos mons has de xafar.

Visquen els mons,
els mons paral·lels,
jo visc en ell,
encara que tu no el n'entens.

On mos porta tot això?
no tinc ni idea, i tu?

PD: penseu en açò:

Si la realitat es allò que observem,
existeix la realitat en absència de la observació?

Nus del món ternari primer

Les frases de hui son aquestes, espere que vos agraden:

"No pica sinó rasca allò que vols i no tens" by fluix dement

"La conjuntiva recolza, la exponencial subjuga i la subjuntiva somia" by fluix dement

PD: en son dos per què ahir no en vaig posar cap.

Gulliver ha mort

Senyores, senyors... Gúlliver ha mort.

Vist ací

Introducció al món ternari primer.

Aquest apartat correspon a una llunyania de correspondència involuntària, entre el cervell més conscient i el seu germà bastard el subconscient, que per deliris de la congratulació de la vida, a voltes es troben a la cua del super.

Tot açò dona peu, a que es puguen recrear totes aquelles frases que en si, al primer aguait un dia de lucidesa no demostren res, però amb el pas de la llegida et fan reflexionar o no, sobre l'espontaneïtat del fluir


I com ja toca, ací vos deixe la primera frase.

“qui mira més enllà de les paraules troba el significat de les mirades" by fluix dement

Pas de zebra més ample del món

Volguera mostrar-vos el pas de zebra estàndar que tenim en Rafel. Aquells que hagen estat, sabran que la foto no és de mentida.

(Click per a fer més gran i poder apreciar bé la inmensitat)

A la pregunta de Per què? i Era necessari?, el responsable de "tamaña obra de arte" contestà:

Principalment, perque tenim els collons com a perols de cuina i en segon lloc, estem fent un bé comú a la societat; aixina les ueles que es posen a xarrar a prop dels passos de zebra i fan continuament com si volgueren passar però no pasen, es sentiran més segures.
A l'igual que els uelos i desfaenats que es queden de peu, mirant a l'infinit i reflexionant sobre la vida, al costat del pas de zebra i et miren en mala cara si pares; tindran més espai vital per a reflexionar i aportar idees productives a la societat: "que no veus que no vaig a pasar xiquet? entonses pa que pares?"

signe

un vers pot canviar molt amb un sol signe:

un vers pot canviar molt amb un sol signe?

un vers pot canviar molt amb un sol signe!

i d'això es pot treure un poema.

futurs parricidis

- mamà! perquè no parlem mentre dinem?

- calla xiqueta que no senc que diu la tele!

- pareee!!

- què??

- vull un pare millor que tu...

- val filla, tranquila que el pare te'n comprarà un.

- mamá, quiero ser autista!