extrenyimental

ODA ALS MONS PARAL·LELS

El món en el que vivim,
aquest món verdader,
el meu món paral·lel,
pseudomón s'anomena ell.

Tot el món el coneix,
i ningú definir-lo s'atreveix,
doncs jo m'atreviré,
i ara mateix començaré.

En aquest món tot pareix,
allò que mai és.
Parlar i menjar en el món,
sinònims son de que.

Tu m'has entès?,
per que jo a tu ni te veig,
Parlant de veure't,
algo fresques me prendre.

Quant al meu món estic,
tu et burles de mi,
però el que no saps,
és que allí feliç estic.

Jugant a ser o estar,
o anar i a tornar,
això és el que faig,
quant tu no estàs.

Realitat o possibilitat,
a d'això has de jugar,
i en un món d'aquestos,
un dia qualsevol cauràs.

Jo al meu món me refugiaré,
per tal de no creurem tot allò que veig.
Per comprendre el meu caminar,
en mig dels dos mons has de xafar.

Visquen els mons,
els mons paral·lels,
jo visc en ell,
encara que tu no el n'entens.

On mos porta tot això?
no tinc ni idea, i tu?

PD: penseu en açò:

Si la realitat es allò que observem,
existeix la realitat en absència de la observació?