Signar l'eternitat

tampoc m'he alçat avui perquè tinguera ganes,
el molt cabró del sol que em resecava les lleganyes...
i dia rere dia, amb la mateixa tonteria:
voler volar, poder podar les males herbes quotidianes.

arrancar d'arrel tot el que empastre les entranyes,
a vore si així, deixen de ser estranyes per a mi.
que ahir sempre era ahir,
destinats a viure per a morir...

en canvi, per a dormir mai em veig obligat
és un plaer assumir eixa responsabilitat
o més bé siga un don, una habilitat innata,
el deixar-me caure al llit i signar l'eternitat.